BENAGUASIL, Camp de Túria
Situació Geográfica
Benaguasil es troba al centre de la comarca del C...
BENAGUASIL, Camp de Túria
Situació Geográfica
Benaguasil es troba al centre de la comarca del Camp de Túria, al marge esquerre del riu i a una distancia de Valéncia de uns 25 kilometres. Comta amb prop de 10.000 habitans.
viernes, 13 de febrero de 2004 a las 0:00
|
Benaguasil
 Economia
Durant la postguerra Benaguasil es queda practicament desplobada per l´emigració dels seus habitants cap a França, Alemanya i Suïssa, Aqueisa tendéncia canviá al llarg dels anys sexanta, data amb la qual es va impulsar el sector de la construcció, i a principis dels setanta, amb l´establiment de la fabrica de Sáez Merino, que va impulsar el desenvolupament del sector téxtil a tot el terme mitjançant l´aparició de xicotets tallers de caire familiar. Un impuls económic que obeeix també a dues vies de comunicació que faciliten l´extracció dels diferents productes fabricats a Benaguasil: un ramal que es comunica amb la C-234 (Autovia de Llíria) i l´altre ramal amb la C-1331 i des d´aci fins la NIII.
Avui hi ha empreses de tot tipos, peró destaca la xicoteta empresa de caire familiar.
História
Benaguasil era una vila amb població majoritáriament musulmana, d´aci la seua adscripció durant el segle XVI als aldarulls de les Germanies. Fen simptomátic és que el terme estiga poblat de topónims d´origen musulmá. Jaume I la va atorgar a Ferran Díaz, posteriorment guadiren del domini de la vila l´esposa de Martí l´Huma, el ducat de Segorb i, finalment, segle XVIII, a la casa ducal de Medinaceli.
L´agost de 1611 s´hi establiren nous pobladors en régim d´emfiteusi, basats en els furs valencians per la desplabació patida arran de l´expulsió dels moriscos, perqué el 1609 comptava amb 387 families, el 1646 només en quedaven 115 (uns 500 habitants),
Arqueologia
Destaca la Llometa del Tio Figuetes, pertanyent al Bronze Valenciá. Peró també els típics "catxirulos" (contruccions rurals) dispersos pel terme, que en el passat estaven lligats a la ramaderia i a l´agricultura de secá. Nombrosos massos van costruir-se al llarg del segle XVIII, les restes dels quals encara avui són visitables; malauradament, alguns presenten un estat de runes lamentable. Desconeixen un tipus d´habitat propi d´altres temps i les seues implicacions familiars i socials.
Destaca la partida de la Fenosa, avui rehavilitada i convertida en una zona lúdica i d´esplai a la vora del riu Túria, antic pas viari que comunicava Benaguasil Amb Pedralba per Vilamarxant, a la partida de la Pea, on encaraes conserven les infrastructures i les restes d´una antiga posada (soterrada en un bancal e garroferes) on pernoctaven els comerciants i llauradors que anaven per vendre productes a l´esmentada vila de la Serrania.
Festes
És el poble amb més falles de tota la comarca, amb 9 comissions falleres de diferents categories i seccions. La semana fallera n´és una de les més importants de la comarca. Peró és al llarg de la primera quinzena de setembre, coincidint amb la festivitat de la patrona, Nostra Senyora de Montiel (el dia 8), quan esclata tot el poble en festa, inundant carres de persones, somriures i diversió.
viernes, 13 de febrero de 2004 a las 0:00
|
