CARRERASSA DE L'ESCORREDORET
 LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE L'ESCORREDORET, UN CAMÍ RAMADER
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa del Escorredoret és un camí ramader de la Ribera en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), té un recorregut local i autòcton, el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas és en un punt planet del barranc i centrat entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on acudia el bestiá que habia en l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, en eixir de la mallada es formaven dos bifurcacions o carrasses, estes són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. És la carrerassa del Escorredoret la que ens ocupa, i tenia un ample legal d'uns 35 metres i una longitud aproximada de recorregut d'uns 2.300 metres, conta'n des del seu inici en el desaparegut corral del Sabatero per l'acció deforestadora de les grans transformacions citricoles d'un capitalisme nociu de mans mortes i destructiu, apart de l'observació la carrerassa baixa en direcció Est, creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se amb el camí i vereda de l'Atall i posteriorment amb el camí del Pont Roig o camí del Fondo de les Figueres on acaba esta via pecuaria local, que tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus tradicionals i permetre el pas als ramats per a poder arribar a connectar les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les abeurades salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de muntanya en el secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: corral del mas de “Primitivo”, Corral de Pepe del Castell, corral del Sabatero (desaparegut),.... El recorregut de la carrerassa en part encara és seguible a peu. Al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació que creuen i intercepten la carrerassa i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani pel quilòmetre 399, la carretera CN-340 (entre els quilòmetres 1004 i 1005) i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 100 i 101) que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament ens trobem amb l'assegador o vereda del camí l'Atall. (JEPB, Torreblanca, 2015)
jueves, 08 de octubre de 2015 a las 23:15
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
CARRERASSA DEL CASTELL
PATRIMONIS DE LA PLANA DE ALBALAT-TINENÇA DE MIRAVET (ANTIC REGNE DE VALENCIA, PAÍS VALENCIÁ, COMUNITAT VALENCIANA, CASTELLÓ):
LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL CASTELL
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Castell és una via pecuaria que está en La Ribera de Cabanes (Cabanes, Castelló, Comunitat Valenciana), este camí ramader es forma i naix en un históric indret medieval com és el propi Castell d'Albalat i l'esglèsia de reconquesta de Nostra Senyora de l'Assumpció o Santa Maria , on va existir l'antic i desaparegut poblat d'Albalat que va pertànyer al Regne de València, l'ubicació del lloc és al pas de l'antic camí romà per on va passar el rei en Jaume I, que va fer parada en l'església fortificada d'Albalat. Este indret és una mallada de corrals on confluïen tres vies pecuàries (Carrerassa de les Torres que ve pel camí romà, la Colada de les Torres i la carrerassa del Castell). La carrerassa del Castell, té una longitud aproximada, d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'Aljub d'Albalat, anant tan sols en direcció cap a la mar fins a les pastures del humedal del Prat de Cabanes. La mallada correspon a l'antic poblat independent d'Albalat que va existir entre els segles XIII i XVI, este poblat menut va ser ubicat a peu de monte a la part baixa del castell, per estos antics pobladors la ramaderia va ser una activitat important, i ha perdurat dita activitat fins a principis del segle XXI, perquè sempre han hagut pastors i ramats en este indret, els pastors més recents han sigut Pepe del Castell (EPD) que tenia el corral i el mas in situ i Clemente que té el seu corral a uns 200 metres. Al lloc queden varios corrals de ganado un tan arruinats, tres cases, un aljub medieval i l'esglèsia, al estar ibicat a peu de monte dels comúns, l'acces a estes pastures era directe i els ramats tan sols eixir dels corrals i anar cap a la part Oest on estava l'aljub, tot al volta'n seu han sigut bancals de cultiu i tan sols a 200 metres més amunt dels propis corrals ja començaven els montes del comú, segles enrere el camí de la carrerassa es difuminava en quant no hi havien cultius ni terres agrícoles, estes és concentraven ha les parts planes i baixes i als peus dels vessants i carasols dels turons, en les parts altes les raberes ja es podien escampar per les partides del Corral de País i Les Fontanelles, El Salt de la Novia, Albalat, Racó de la Rabosa, la Mallá Grossá i la Serra Navives, la carrerassa portava a les pastures del prat i les zones de sènies de regadiu, i permetia als pastors practicar una alternança entre terres de pastura relativament pròximes i ben diferents com són les garrigues de muntanya del secà, el plá, els quadrons, les sénies i els pastisals del Prat pantanós de Cabanes. En l'actualitat i al llarg del segle XX són varios els vials de comunicació que és tropese la carrerassa, estos són la l'autopista A-7 que per salvar este obstacle, es va construir un gran pont per passar la carrerassa i donar pas a les raberes i als llauradors, la carrerassa es trobe posteriorment amb la carretera N-340 (antic Camí Reial de Castelló) (entre els quilómetres 1004 i 1005), a continuació el FFCC València-Barcelona (entre els quilómetres 99 i 100) tan sol té un pontet de desguàs per o passen els animals , més avall és troba amb l'antic assegador o vereda del camí l'Atall i pel camí del pont Roig o dels Quadrons acaba la carrerassa finalment als pastisals del Prat de Cabanes. (JEPB, Torreblanca, 2015)
lunes, 05 de octubre de 2015 a las 15:03
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
PAISAJES Y MEDIO AMBIENTE
 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
LUGARES DE INTERÉS MEDIOAMBIENTAL Y PAISAJÍSTICO DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE CABANES :
JUAN EMILIO PRADES BEL
Los espacios de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes en la comarca de la Plana Alta (Castellón, Comunidad Valenciana) que cuentan con algún tipo de protección son enumerados en la siguiente relación inventario:
-El Parque Natural del Prat de Cabanes: Espacios Naturales Protegidos, contemplados en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.
-El Paraje Natural del Desert de les Palmes declarado según Decreto 149/1989, de 16 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. Comprende además de Cabanes parte de los términos municipales de Benicàssim, Puebla Tornesa, Borriol y Castelló de la Plana.
-La Zona Húmeda Parque Natural Prat de Cabanes (Zona 2)
-LIC Prat de Cabanes y Torreblanca: LIC: Lugar de Interés Comunitario (Directiva 92/43/CEE; Acuerdo de 10 de julio de 2001 del Gobierno Valenciano).
-LIC Desert de les Palmes: LIC Desert de les Palmes, a favor de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.
-ZEPA Prat de Cabanes y Torreblanca: (ZEPA) Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPAs), según la Directiva 79/409/CEE, del Consejo de 2 de abril, relativa a la conservación de las Aves Silvestres.
- La microrreserva vegetal del Alt del Colomer (Cabanes).
- La microrreserva vegetal Platja del Quarter Vell (Cabanes).
- La microrreserva vegetal de Torre de la Sal (Cabanes).
domingo, 08 de marzo de 2015 a las 11:16
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
EL PARAJE NATURAL DEL DESIERTO DE LAS PALMAS
 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
PATRIMONIO NATURAL Y VEGETAL DE CABANES (CASTELLÓN) : EL PARAJE NATURAL DEL DESIERTO DE LAS PALMAS/ DESERT DE LES PALMES.
El Paraje Natural del Desert de les Palmes/Desierto de las Palmas fué declarado un espacio de especial protección por el Decreto 149/1989 de 16 de octubre del Consell de la Generalitat Valenciana. El espacio que ocupa el Paraje Natural comprende parte del territorio de los términos municipales de Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa/ Puebla Tornesa, Borriol y Castelló de la Plana. La flora que cubre el paraje supera las 600 especies de plantas vasculares. A pesar de los aprovechamientos forestales y prácticas agrícolas erróneas, se encuentra un gran número de arbustos típicos de bosques primitivos como el madroño, durillo, brezo, torvisco, aladierno, rusco, enebro, lentisco y palmito; enredaderas como la rubia, hiedra o zarzaparrilla. Actualmente, la mayor parte está ocupada por diversos tipos de matorral, en donde destacan especies como el romero, tomillo, aliaga, brezo, albaida, jara blanca y jara negra. También existen plantas endémicas, raras o amenazadas como el Leucojum valentinum, Cytisus villosus, Crassula campestris, Biscutella calduchii, Minuartia valentina, etc. En menor medida, aparece pinares, con Pinus pinasteren terrenos silíceos de areniscas rojas, y los Pinus halepensis presentes en cualquier tipo de suelo.
domingo, 01 de marzo de 2015 a las 19:37
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
LA PARROQUIA DE LA RIBERA DE CABANES
 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
LAS IGLESIAS DE LA PARROQUIA DE LA RIBERA DE CABANES CON ABVOCACIÓN A LA ASUNCIÓN DE NUESTRA SEÑORA Y SAN PEDRO PESCADOR
La Ribera de Cabanes es una parroquia atípica del Arciprestazgo de la Costa de la Diócesis Segorbe-Castellón, esta parroquia agrupa a cinco antiguas masías rurales de la plana litoral de Cabanes que se han convertido en barrios (Torrelasal, El Polido, El Empalme, la Venta de San Antonio o Venta de Germán, la Estación, El Borseral, Albalat, El Pardalero, El Ventorrillo,...) . Por tanto la parroquia de la Ribera de Cabanes atiende a una población muy dispersa. La comunidad parroquial cuenta para las litúrgias y adoración eucarística semanal y mensual con dos iglesias principales: la Capilla en la Venta de Germán-San Antonio y la iglesia parroquial de La Asunción de Nuestra Señora situada en el Empalme junto al inicio de la carretera que une la Ribera con Cabanes. También se conserva para el culto la iglesia primitiva de la Asunción del S.XIV ubicada a la falda del castillo de Albalat, esta iglesia medieval acoge una misa anual con ocasión de la fiesta patronal de la Asunción, el conjunto arquitectónico es propiedad de la Diputación Provincial de Castellón. Para dar servicio litúrgico y culto a los veraneantes y turistas del núcleo de Torrelasal desde hace unos años se celebra una misa junto a la playa los meses de julio y agosto.
lunes, 08 de diciembre de 2014 a las 21:43
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
