A L'AGÉNCIA CATALANA DEL AIGUA
 A L'AGÉNCIA CATALANA DEL AIGUA
l.- Que amb data de 11 d'octubre de 2007 ens fou notificat l'acte de resolusio d'Alcaldia de la Conca de Dalt. Decret numero 61 dictat amb data de 2 d'octubre de 2007 sobre l'assumpte de l'aprovació definitiva d'imposició i simultània ordenació de contribucions especials de l'obra de Suministrament d'aigua al nucli de Toralla, bombejament des de la Font de Rivert, i es procedeix a notificar la quota individual corresponen i l'aportacio que realitzen ACA: 238.294,48 , Direcció General dArquitectura i Paisatge: 80.000 euros. Contribució especial dels veïns i granges:
( La granja que hi ha gran supera de sobres les mil vuit-centes ovelles de cria, pel que es considera donada la seva quantitat esplotacio ramadera . )
II.- Recurs que formulem a l'Ajuntament. Que d'acord amb els articles 107, 110, 116 y 117 de la llei 30/1992 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment Administratiu Comú amb el present escrit, i dins del termini legal d'un mes establert a l'efecte, formulem RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra al citat acte per entendre que no s'ajuste a dret, provocan indefensió, d'acord amb els següents FETS I FONAMENTS DE DRET.
FONAMENS DE DRET
PRIMER.
L'acte que s'impugne es recollit en l'art. 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text de reforç de la llei reguladora de les Hisendes locals.
SEGON.
L'òrgan competent per resoldre es el mateix òrgan que dictà l'acte.
TERCER.
Els recurrents gaudeixen de legitimació al tenir condició d´interesats en l'expedient.
QUART.
Considero que l'obra prevista es del tot innecessària per a garantir l'abastament d'aigua per al poble de Toralla per els següents motius.
I.- Caldria fer un aforament real i seriós del caudal d'aigua del pou, a ser posible per un tècnic del ACA. Tots estem d'acord amb que l'aigua no manqui a la població pero mirem de la que disposem. i podrem sapiger si realmen ens fa falta portarne, i per qui.
Al poble son vint-i-cinc habitants empadronats , que normalment no són més de deu o màxim dotze els que i viuen, la resta s´estan a altres pobles.
II.- El sistema de cobrament considero que no es just ni equitatiu per tothom. La Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria en l'art. 3 fixa que els tributs hauran de regir-se pels pricipis de justicia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitat i no confiscatorietat.
III.- L'aplicacio dels tributs hauran de respectar el principi de proporcionalitat.
IV.- Si ens fixem en el barem que aplica l'ajuntament ens adonarem de seguida que l'equitat i la proporcionalitat manquen en la quota a pagar. Perque no consumeix la mateixa quantitat d'aigua una casa que vingui de tant en tant o no vingui, que una altra on visquin tot l'any. Sense fer menció de horts o granges. Encara que paguin alguna cosa més, no guarda relació amb el consum que realitzen. (Granjas de ganado ovino con consumo superior a 3,25 litros diarios de agua por cabeza) Segons. dades del : Boletín Oficial de la Provincia de Huesca : 11/01/08 La diferencia de consum de les granges de bestiar es paten i obvia, i mes si tenim present que ni a una que compte emb mes de mil vuit-cents caps de bestiar, que en època de cria es duplica .
V.- Per les raons expostes, considero que el consum d'aigua ha de controlar-se amb mecanismes de regulació objectius que garanteixin que les taxes siguin equitatives i proporcionals, justes, en definitiva.
VI.- Demanem que el control del consum es realitzi a través dels comptadors existens i s'en faci la lectura real, i que coloquin un contador a la sortida del dipòsit del poble, per a saber de tota la que es disposa, o quin és el seu consum. D'aquesta manera aconseguiríem que tothom pagui per el consum que faci, aquest sí que es un mètode que s'ajusta als principis fiscals del nostre ordenament jurídic.
VII.- Considerem que el present barem es nul de ple dret per que vulnera el principi d´equitat i proporcionalitat fixat en el l'art. 3 de la Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria que es d´aplicació en el cas present segons preveu l'art.62.2 de la llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions pùbliques i del Procediment Administratiu comú.
VIII.- Si es fa un aforamen i un bon aprofitament del pou que abasteix d'aigua en la actualitat al poble, el mes probable es que doni com a resultat que el caudal que té sigui mes que suficient per les seves necesitats, no obstan això, l'aigua sempre es benvinguda.
IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar-la de la font de Rivert, per no perjudicar als pobles de Sensuy ni Salas de Pallars. Nosaltres tot i que l'ajuntamen no s'ens ha volgutt escoltar per a res, sempre hem dit i hem cregut que la millor opció es portar l'aigua del riu Flamisell pels següents motius.
1. Perquè es la única font que dona totes les garanties, tant de futur com de caudal per l'abastiment d'aigua al poble.
2. Perquè no es perjudiqui a ningú.
Cinquè
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d' octubre de 2000
Art. 9 Recuperació de costos .
Garantir una política de preus de laigua que incentivi l'ús eficient dels recursos hídrics
Garantir la contribució adequada dels usos de laigua en la recuperació de costos dels serveis laigua.
Per tot l'exposat Prego
Es regularitzi el subministrament d´aigua al terme de Toralla, realitzan un aforament als pous o fonts que han abasteixen la població desde fa anys per tècnics de l´ACA, instal.lació de comptador al dipòsit i possada en funcionament dels comptadors instal.lats a les vivendes, per dur un control racional i equitatiu dels usuaris de aquestes fonts.
A més a més, demanem que el control d´aquests consums , així com el control de les instal.lacions destinades al subministrament, sigui realitzat per persones alinees al poble així com a l´ajuntament.
En resum, demanem una correcta gestió d´un ben comú , com és l´aigua, i que a dia d´avui no s´està realitzan, amb el vist i plau de l´ajuntament.
Confiem, que la constant tasca que realitza l´ACA en vetllar per fer complir la Directiva marc de l´aigua, tingui en compte les nostres al.legacions per un consum i aprofitament sostenible.
miércoles, 12 de agosto de 2009 a las 16:55
|
Mas datos
Como puedes ver en el PLANO DE POBLA DE SEGUR, las poblaciones mas cercanas son: Torralla, que está a tan sólo 4,1 Km, Salas de Pallas (4,6 Km) y Aramunt, Conca de Dalt (5,4 Km).
Enlaces:
Google: toralla.net
http://torallalleida.blogspot.com/
sábado, 04 de julio de 2009 a las 22:32
|
LA POBLA DE SEGUR (LÉRIDA). XXVII Diada de raiers. Del 30 de junio al 3 de julio.
Municipio,
La Pobla de Segur
Sant Joan de Vinyafrescal,
Puimanyons
Montsor
Extensión: 33 Km2. Altitud: 524 m2. Habitantes: 2997 personas
Los raiers recuperan el río.
Antiguamente, antes de la aparición de las carreteras, camiones y de la construcción de los pantanos en el curso de los ríos, el transporte de la madera y otras mercancías desde el Pirineo a la desembocadura del río Ebro se hacía aprovechando la corriente de los ríos. Los raies oficio que consistía en la construcción de embarcaciones con los mismos troncos unidos paralelamente el rais y su conducción, nada fácil, por vía fluvial hasta los centros de transformación. La vuelta a casa se hacía de la manera más antigua de ir de un lugar a otro: es decir a pie con alpargatas. José M. Bringué G.
Referencia: Cat.lleida.com
viernes, 01 de julio de 2005 a las 0:00
|
