Referencias de Boldís (Sobirà), Anàs, Ribera Cardós, Tavascan y Malmercat:
 Història: Mir Arnau de Malmercat que tenia el castell de Cuberes com a penyora del ... per recuperar les possessions (castells de Malmercat, Boldís i Tabascan) a ...
members.fortunecity.com/malmercat/historia_els_malmercat.htm - 34k - Resultat complementari - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Jaume Oliver al seu recent llibre El castell de Tavascan afirma (pàg. 47)
"Els Malmercat són una de les famílies nobles del comtat de Pallars, i probablement tenen més importància del que s'ha observat fins avui (Martínez, 1991, p. 34) Just entre els anys 1168-1169, Berenguer de Cardós torna a aparèixer durant una primera evacuació de la degania de Cardós a la catedral d'Urgell per part dels germans Fortuny i Montaner, juntament amb la resta de senyors de la vall ... i una altra vegada Arnau Pere de Malmercat, que signa en primer lloc (DACSU, doc. 1630)
POSSESSIONS DELS MALMERCAT
Terres en els termes de Cuberes, Malmercat, Anàs, Llagunes, Tavascan, Boldís i la Vall d'Aneu
Castells: Malmercat, Cuberes (a sobre de Gerri), Gilareny (a sobre de Llavorsí), Boldís, Tavascan (en van ser els constructors)
Els Malmercat a la vall de Cardós des de finals del segle XI. Entre els anys 1082-1115, tenim Arnau Pere de Mal Mercad fent de testimoni a la convinença entre Guillem Orset i el comte Arnau sobre el castell de la Torre de Ribera (ADM, Pallars, llig. 16, doc. 964). El 1149, amb motiu de la consagració de l'església del monestir de Gerri, Guillem Arnau de Malmercat dóna un capmàs situat aTabascan, primera vegada que apareix un membre del llinatge al capdamunt de la vall de Cardós (CDSMG, doc. 146). Arnau Pere de Malmercat apareix el 1161 amb Berenguer de Cardós fent de testimoni del bisbe Pere de Vilamur sobre la possessió del castell de Montferrer (DACSU, doc. 1556) i el 1168 fent una donació a la Seu (doc. 1628). El 1204, Guillem de Malmercat posseeix dominis a Anàs, dels quals dóna un mas al monestir de Gerri (CDSMG, doc. 194)
martes, 26 de junio de 2007 a las 11:05
|
Boldis Sobirà y Boldís Jussá. Josep M. Bringué de Casa Bram
Boldís Sobirà, es del municipio de Lladorre. Antiguamente 1856 estaba unido con Boldís Jussà. La leyenda nos habla de 20 casas, antiguamente se subía con caballerizas o ganado mular y alpargatas: las herraduras procedían de los zapateros mulares (herreros) de las fargas de Lladorre que se distinguieron por sus herrajes del hierro que sacaban de las minas de la Vall Farrera. No os perdáis las muestras de estos Artesanos en las cruces de los cementerios entre otros de Tabascán, Aineto, Lleret, Lladorre, y los dos Boldis Sobirà y Jussà del mismo municipio de Lladorre. Entregaban su arte en la Fragua por sus seres querido haciéndole esas señales que aprendieron desde el Siglo IV en adelante. Las alpargatas eran casolanas, las sacaban de las pieles de los animales que cuidaban en las bordas y grandes campos de pasto (bordas o antiquísimos poblados), Desde Lérida subián las trashumancias de ganado. El olvido y la separación por las altas montañas hacía que quedasen aislados y se las tenían que ingeniar para hacerse los vestidos, calzados, y sobrevivencia. Muchos sabemos de los calcetines y vestimentas que nuestros antepasados hacían a ganchillo de la lana de las ovejas. Es un pueblo que supo sobrevivió con lo que la naturaleza le daba. Descubre esos rincones, paisajes, historias de lobos contra las caballerizas del arreo. Las tablas (teas) de pino encendidas, brujas que se llevaban a una niña gritando por el horno de cal de Boldis Sobirà, etc.. Saludo especialmente a las casas de Castell, Serrado, Jaume, Pedrico, Micolau, Serra y los del pueblo de Aineto por no poneros en el municipio de Lladorre. De Casa Castell de Boldís Sobirà salió mi madre (Francisca Gomà Gasía).
Hago referencia del Volumen 2 El Municipi de Lladorre de F. Xavier Sudriá i Andreu que lo explica muy ampliamente.
Abrazos. José M. Bringué de Casa Bram.
viernes, 01 de abril de 2005 a las 0:00
|
