Edifici de l'Ajuntament
 Si donem una ullada a la nostra història veiem que els ajuntaments de la nostra vila han passat per diversos emplaçaments. El primer edifici que coneixem estava situat a la Plaça Major núm. 13 fins l'any 1855 (després aquest seria el lloc on es construiria la Fonda de Can Xa). Així doncs, el 1855 la casa consistorial es va situar al carrer Nou núm. 2 fins algun moment de principis de segle, que es va traslladar al carrer de la Creu (casa Can Simon). El 24 de desembre de 1920, però, l'Ajuntament acorda instal·lar-se a la casa del carrer Prat de la Riba, 75, pagant un lloguer de 499 pessetes anuals perquè la casa del carrer de la Creu no reunia les condicions de seguretat necessàries.
Aquest seria l'últim emplaçament abans de la seva ubicació en el solar on actualment trobem l'Ajuntament. La història es remunta a l'any 1917, data en què es va demanar un pressupost per fer una nova casa consistorial aprofitant que es duia a terme la construcció de les noves aules escolars. L'import d'aquest pressupost era de 33.908,13 pessetes, cosa que va fer abandonar el projecte fins l'any 1926, en què es va tornar a reactivar. De fet, la pretensió de construir un edifici per a acollir les dependències municipals ja era palesa des de la dècada dels anys 1880, en què l'Ajuntament va proposar un ambiciós projecte per a la construcció d'un edifici d'estil classicista en el mateix lloc on trobem ara l'actual casa de la vila. Aquella vegada, fins i tot, es va aixecar acta de l'esdeveniment i es va col·locar un tub de vidre enlacrat que contenia tres monedes i un exemplar del "Correo Catalán" i un altre exemplar del "Diario de Barcelona" dins del buit d'un pedra que hauria de formar part de l'edifici. Malauradament el projecte tampoc va tirar-se endavant a causa de la manca de recursos econòmics: a les arques municipals no hi havia prou diners i el municipi no en recaptava prou. Una curiositat: aquell tub de vidre deu formar part de l'actual edifici perquè no es va arribar a rescatar mai.
Finalment, però, l'abril del 1927 l'Ajuntament va demanar un préstec de 70.000 pessetes al Banco de Crédito de España, a tornar amb una quota anual fixa durant 15 anys, i el juny del 1928, es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota. El projecte, a més de l'edifici de l'Ajuntament, també comprenia les Escoles de pàrvuls annexes i l'Escorxador municipal, i el seu autor va ser l'arquitecte municipal Josep Domenech. Aleshores l'alcalde era Segimon Andreu.
Les obres finalitzen el 15 de desembre de 1929 i el cost real de les obres va ser de 96.592,40 pessetes per la casa consistorial i el parvulari annex i de 18.419,96 per l'escorxador.
Les reformes i restauracions a l'Ajuntament han estat constants. La primera va ser molt abans del què es podia preveure ja que dos anys més tard de la seva construcció, el gener del 1931, un informe tècnic determina que hi ha deficiències en la nova construcció. Novament es va sol.licitar un crèdit, aquesta vegada de 100.000 pessetes, el qual es va utilitzar per les reformes de la casa de la Vila i de l'Escorxador i, així mateix, per amortitzar el préstec al Banco de Crédito de España.
Altres reformes es van dur a terme l'any 1952, quan es va habilitar a l'edifici una oficina de veterinari; l'any 1953, en què es va ubicar un despatx oficial per la Jefatura Local del Movimiento; o l'any 1966, en què es va instal·lar una biblioteca als baixos de l'Ajuntament.
Posteriorment, el creixement de la població i l'augment de serveis, van fer necessària l'ampliació de la casa consistorial, havent-se d'habilitar nous despatxos. Aquestes darreres reformes es van dur a terme l'any 1984 i el 1992.
viernes, 16 de enero de 2009 a las 22:11
|
Com arribar-hi?
 Municipi
Com arribar-hi?
Com arribar a Santa Maria de PalautorderaSanta Maria de Palautordera és un municipi ubicat a la zona est del Vallès Oriental, al peu del massís del Montseny. El terme municipal té una extensió aproximada de 17 quilòmetres quadrats, i una mitjana de 190,9 metres per sobre del mar.
L'1 de gener de 2005, les dades informàtiques de l'Ajuntament reflectien la xifra de 7.762 persones empadronades.
La comunicació amb la resta de la comarca es fa per la carretera que travessa la vila i que uneix la carretera de Granollers a Girona (C-251) amb la comarca d'Osona després d'enfilar-se pel Montseny.
La distància del nucli urbà respecte de la cruïlla d'ambdues carreteres és de 4 quilòmetres. L'estació de ferrocarril està situada a 3 quilòmetres del nucli per la mateixa carretera. La sortida de l'autopista és la de Sant Celoni de l'AP-7 i desprès direcció Granollers (esquerra) fins trobar la cruïlla de Palau (a 2 km. de l'autopista).
Per venir amb cotxe...
- Comarcal C-35
- Autopista AP-7 sortida Sant Celoni
http://www.autopistas.com/cat/index_ie.htm
Per venir amb transport públic...
Amb ferrocarril
- Rodalies RENFE línia C2 estació Palautordera
http://www.renfe.es/cercanias/barcelona/index_horarios.html
Amb bus
- Empresa Sagalés - línia N73 Barcelona Sant Celoni
http://www.mobilitat.net/cat/html/int_trv.htm
Amb bus urbà
- Empresa Sagalés transport urbà
viernes, 02 de enero de 2009 a las 17:53
|
