Església de Santa Maria

ORÍGENS
És predecessora del nostre temple parroquial actual, la primitiva església de Santa Maria era, probablement, de construcció romànica. Renovada al voltant de 1040 s'ubicaria en la superfície ocupada per l'actual església.

De la visita pastoral del 27 d'agost de 1508, consta la necessitat de fer reparacions urgents per "Cubrir con tejas la iglesia que es muy alta, poniendo un termino de 3 años."

Aquestes obres no es deurien realitzar, ja que el Bisbe i Vicari general Antoni Codina, en la seva visita va ordenar: "Se acabe la construcción y que se haga un portal, por la irreverencia que representa tener en estas condiciones el cuerpo de Cristo y las fuentes bautismales".

Es va donar un termini de tres mesos per a finalitzar-les, oposadament, s'aplicarien les penes canòniques. Tot i les amenaces, en la visita del 2 de setembre de 1567, l'església continuava sense portes i sense cobrir, permetent l'entrada d'aigua a dins. Aquesta vegada les obres es van realitzar ja que no tornem a tenir constància en els relats de les visites pastorals posteriors.

Encara que en la llinda de la portada apareix la inscripció: "ANI.M.D.L.X.III" (1563), realment la seva construcció va concloure entre 1562 i 1588.

En la visita del 28 d'abril de 1694 es prohibeix que: "En ninguna festividad se hagan fuegos encima del tejado de la Iglesia, por los daños que puedan producir."

A l'any 1743, restaurat el paviment, va quedar prohibit pel visitador, el bisbe Francisco del Castillo, les sepultures a l'interior del temple.

Els beneficis o gràcies (càrrec que l'Església confereix canònicament, al qual va annexa una renda) més importants i més antics d'aquesta església van ser: benefici sota la invocació de Santa Maria (1370), benefici sota la invocació de Sant Burget (finals del s.XIV), benefici sota la invocació de Sant Cugat (1342),
benefici sota la invocació de Sant Pere (s.XIV) i el de Sant Guillem (s.XVI).

Església de Santa Maria

DESCRIPCIÓ
El temple és un edifici gòtic tardà, molt ben proporcionat, cobert de nervions amb claus de volta esculpides de sants d'antiga devoció, com la Mare de Déu, Sant Pere, Sant Burget i Sant Isidre. La part exterior és de paredat i la façana arrebossada. La portada forma un arc apuntat, amb fascicles de columnates i les arxivoltes corresponents.
Té dos pinacles o pilastres que falquegen el conjunt. Sobre l'extradós hi ha una decoració amb cards i en la clau un floró que corona el pinacle. En la façana, per sobre de la portada hi ha un ull de bou. Sata el terrat apareixen una sèri d'arcs trilobulats de recent construcció 1939) i corona la façana una creu moderna.

El campanar té tres cossos. El primer és circular i el constitueix una torrassa militar, construït amb còdols.
El segon i el terces són hexagonals, de carreu. En el tercer hi ha sis obertures d'arc apuntat per les campanes. El coronament és amb almenes de tipus català i piràmide hexagonal.

La part interior la composen el presbiteri i quatre trams. La volta és de creueria, molt senzilla, els arcs descansen sobre mènsules decorades amb elements florals i mascarots amb animals monstruosos. El presbiteri és octagonal amb els arcs corresponents que sostenen la volta en forma de ventall. Hi ha tres finestrals d'arc apuntat, amb la figura del Salvador en el centre i motius florals als costats.

El que més crida l'atenció dels inventaris efectuats a les visites pastorals dels segles XIV i XV, és l'orfebreria, per la riquesa dels objectes de culte, on es remarca especialment la bellesa d'una singular custodia de plata en forma de monument.

viernes, 16 de enero de 2009 a las 22:15
Enviado por RAA