Carta publicada a la Revista Àmbit de Canet de Mar nº 168 de maig de 2011
 Descontent pel tracte intern del PP de Canet
Són moltes les raons que em motiven a fer aquest pas, perquè després d'anys de militància activa pesen, i molt, sobretot quan tinc al meu haver una dedicació, laboriosa, ingent i desinteressada i sento l'orgull del deure complert àmpliament.
En aquest Partit Popular de Canet de Mar se'ns tanquen les portes als que volem treballar per al nostre poble, perquè tenim el dret i l'obligació a fer això. En aquests moments tan delicats, on més que mai és necessària la col·laboració de tots per fer de Canet de Mar un municipi referent, no es pot ni s'ha de prescindir de ningú que vulgui treballar per al seu municipi. I no obstant això sobren les portes a altres sense ganes de fer res, a part de figurar i pensar més en els seus interessos que en els interessos dels ciutadans, que és lúnica cosa gratificant, almenys per a mi. Com deia Winston Churchill: Quina classe de polític és aquell que pensa en les pròximes eleccions en lloc de les properes generacions?
No puc romandre per més temps, ni un minut més, a les files dun Partit Popular de Canet de Mar que ja no reconec, en un partit en què s'apropien dels èxits i treballs d'un, per fer-los propis altres. Com el fet que han atribuït com a treball seu un vídeo que vaig fer a la Campanya municipal del 2007. Indubtablement treballaré per Canet de Mar des d'on sigui, perquè estic profundament enamorat de Canet.
Però a totes aquestes raons, que per mi són molt importants, afegeixo que el Partit Popular de Canet de Mar ha perdut el nord en les seves actuacions i ha deixat de defensar els principis i valors que van ser la raó de demanar el meu ingrés al partit encara que sí penso seguir en el PP i per això tinc i penso conservar amb orgull el carnet del Partit Popular.
La postura del Partit Popular de Canet de Mar en diverses qüestions s'ha allunyat tant de forma incomprensible de la línia oficial, criticant a través de mitjans de comunicació a altres partits i, fins i tot, criticant de forma intransigent la consulta sobre la independència, fent un article de "copia y pega" sobre la "Gauche Divine" en el qual es insultava a un regidor socialista (gran persona i amic meu per cert). Se'm fa impossible seguir simpatitzant amb el Partit a Canet de Mar per haver perdut tota la il·lusió i esperança, en la seva Junta Local com en els seus presidents, sí presidents en plural perquè encara que hi ha un president de iure hi ha un altre de facto. Això no és una sensació personal, aïllada; parlin amb la gent, trepitgin el carrer, escoltin als que diuen la veritat, no aquells que practiquen la tècn ica de piloteig. Aquí, a aquest projecte del Partit Popular de Canet de Mar, es va amb la veritat per davant, sense faltar a ningú, respectant les opinions alienes, però d'un temps ençà tinc l'esquena plena de punyalades, que més que una esquena sembla un mostrari de ganiveteria d'Albacete. Crec que els moments són especialment delicats per al municipi de Canet de Mar, un deute estimat de tretze milions d'euros (més de dos mil milions de pessetes), una organització administrativa interna deplorable, serveis que s'han transformat en obligacions per al ciutadà (escombraries), però si no en volen on visc, amargament, amb una profunda angoixa i dolor, me'n vaig.
Menyspreat per un caïnisme injust i incomprensible. L'evolució dels dirigents del Partit Popular de Canet de Mar ha evolucionat des del menyspreu, passant pel caïnisme fins a arribar a més pur canibalisme, on un vigila el foc de la marmita, un altre remou el brou i altres van a buscar els ingredients. Això és culpa exclusiva i responsabilitat del Partit Popular a nivell local i a mi com a espanyol de a peu, com a català, com a canetenc, com un "pepero" profund, com un afiliat que sent el Partit Popular per sobre de moltes coses, hores de somni que he robat a la nit, hores a la meva família, hores de treball, disgustos, alegries, penes, glòries, sense parlar dels milers d'euros gastats, tot això se'n va en un moment. És molt dur, duríssim, però tinc la obligació de dir-ho i per descomptat ho seguiré dient i a més que se sàpiga. No puc permetre que shumiliï tan vilment a cap afiliat i encara menys enganyar tot un electorat. El Partit Popular de Canet de Mar és pitjor que un "cortijo". Segueixo estimant a aquest Partit Popular, pels seus valors a nivell nacional i autonòmic, però no vull veure la destrucció d'una part del partit a Canet de Mar, per culpa d'alguns. No podria suportar veure el meu Partit Popular caure en desgràcia; això m'ompliria de profund dolor. És urgent i necessària una regeneració, una catarsi en el Partit Popular de Canet de Mar.
Angel Ampliato
Enllaç revista Àmbit:
http://www.ambitdigital.net/
martes, 17 de mayo de 2011 a las 9:55
|
MARTIN GARCIA GARCIA MATÓ LA DEMOCRÁCIA INTERNA DEL PARTIDO POPULAR DE CANET DE MAR
 Estamos asistiendo a un problema creciente en este sentido, más concretamente el Partido Popular de Canet de Mar en que algunos pocos quieren hacer del Partido su CORTIJO lo que se traduce en un mal funcionamiento de nuestra democracia y por ende del Partido asi conceptuado. Gran parte de los problemas que padece el Partido popular de Canet de Mar tienen su origen en la incapacidad de su ex- Presidente para conectar con la ciudadanía. En tanto que consecuencias bien mediatas, bien inmediatas, al modelo de Junta Local y de Partido que padecemos los Populares de Canet de Mar ha de cambiar, empezando por hacer una profunda catarsis interna.Aunque este sistema de partido se encuentra reforzadisímo por un sistema electoral que ofrece perversos incentivos a las formaciones monolíticas y a las estructuras grandes, potentes y consolidadas por encima del valor personal, y de la confianza que pueda generar en la ciudadanía, de una persona.
En la práctica, a día de hoy, el Partido Popular de Canet de Mar manipulado por un ex- Presidente sin formación académica no deja de ser más que un espejismo de la representación de la ciudadanía que vota al Partido Popular. Estos últimos 8 años han sido yermos un paupérrimo periodo. En general los Partidos Politicos se estàn transformando sino lo son ya en organizaciones muy burocratizadas donde quienes tienen el poder son, por así llamarlos, los funcionarios del partido , los serviles y abnegados incondicionales. Estas personas viven instaladas, como consecuencia de ello, en una lógica de funcionamiento que prima los intereses y equilibrios orgánicos frente a la implicación social. La dirección de los partidos ha de tener contenta a esta masa de militancia, que supone un porcentaje importante y que, además, es la más activa e implicada, con toda suerte de pactos y repartos de poder, algunos con sueldos escandalosos ( cobran por cualquier representación ) y a ello dedica gran parte de su tiempo y actividad. La proyección social es lo de menos, la defensa de los problemas del ciudadano pasan a un último plano que sacaran a relucir cada cuatro años para conseguir votos. Ganar elecciones, incluso, también, pues se puede vivir bien, si tienes tu espacio en el partido fortificado, en la oposición. Muy bien, de hecho. La apertura para permitir la participación de colectivos sociales o de personas con preocupaciones de tipo cívico, también. Y, como resultado de todo ello, se conforman unas elites burocratizadas, que apenas han hecho otra cosa en la vida que vivir en la estructura del partido. Eso se debe de cambiar pidiendo que los Partidos se financien exclusivamente de las cuotas de sus afiliados y sobretodo cambiar la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.
jueves, 12 de mayo de 2011 a las 12:36
|
